DESCOBERTA AMB TERRA
Si per materials volem indicar tot el que pot servir per fer alguna cosa,
que serveix per produir, per inventar, per construir, hauríem de parlar de tot
el que ens envolta, de l’aigua a la terra, de les pedres als animals, del cos a
les paraules...inclòs dels prats i els núvols.
(Tonucci)
Aquesta experimentació que a continuació
narraré va tenir lloc el curs passant dins el tercer trimestre a una aula mixta
amb infants de 1 a 3 anys, de la qual en sóc la tutora.
El curs passat varem realitzar un
projecte al centre sobre l’hort. Abans d’engegar-lo volíem que els infants coneguessin els
diferents elements i materials que el formarien, amb l’objectiu de conèixer els
components hi trobaríem i es familiaritzessin amb aquests.. Tenint en compte
que la terra és un dels elements fonamentals en un hort vam posposar als
infants que la manipulessin perquè la coneguessin.
La descoberta es va fer a una sala
annexa a l’aula. Hi van participar vuit infant. La mestra havia col·locat dues
taules juntes per llarg i a sobre hi havia disposat quatre safates amb terra.
Els infants van arribar a la sala i es
van col·locar al voltant de la taula. I comença una conversa entre tot el grup:
Mestra: Què hi ha damunt la taula?
L: terra.
Mestra: Per què serveix?
L: para las flores
Mestra: i quan vam dir que sortien les flors?
J: surten amb aigua
Mestra: si creixen amb aigua però quan vam dir que sortien? A la tardor?
V: a la primavera
Mestra: que podríem fer amb aquesta terra?
V: sembrar!
Mestra: I que podríem sembrar?
V: flors
L: tomàtics, patates, cebes i flores
Els hi proposa que toquin la terra. La
majoria dels infants la toquen tot d’una i agafen un punyat entre les mans i la
deixa caure. La van remenant amb les mans dins la safata. D’altres observen i
estan un poc més a tocar-la. Comencen a manipular la terra i a treure’n de dins
les safates fent petites muntanyes sobre la taula.
Els infants que no els hi fa tanta
gracia remenar la terra la van tocant amb un dit, hi posen la mà plana sense
remenar i quan l’aixequen veuen que els hi queda aferrat i piquen amb les mans
perquè els hi caigui. En J. em demana que l’ajudi a arromangar-se i seguidament
ho demanen na V. i n’E. també. Jo estic dreta a prop dels infants i els
observo. Els infants em van dient i mostrant coses en tot moment. En J.,
remenant la safata a trobat un grumoll de terra i el mostra. Na S. ho ha vist i
en cerca a la safata que té devora ella. Quan en troba un l’estreny amb el puny
i quan obre la mà la terra no hi és. Em mira amb cara de sorpresa però no em
diu res. N’I. i na N., els més petits, al final s’han animat a manipular la
terra. Van agafant punyats plens i ho posen a sobre la taula. Poc a poc van
buidant la safata. En M. continua observant els companys i de tant en tant toca
la terra amb un dit. En J. troba un grumoll de terra gran i me’l mostra. Na V.
li diu que si l’estreny es romp. Na L. i n’E. agafen un punyat alcen la mà per
sobre el cap i poc a poc el van tirant a terra com si de sal es tractes. En M.
s’ha animat a posar-hi les dues mans, però quan se les mira i veu que estan
brutes, se les torca amb la bata i es separa de la taula i comença a
desplaçar-se per la sala. Na N. està escampant la terra que hi ha sobre la
taula, cada cop més ràpid i mira com cau al terra. N’I. quan ho veu passa per
sobre la terra del sol i la trepitja i bota a sobre. En M. torna a tocar la
terra i a desfer un grumoll. Na V. i en J. han agafat la safata i l’estan
allisant fent-la anar i venir. Quan s’aturen comencen a picar sobre la terra.
N’I. i na N. els observen i s’apunten a fer-ho també, però ells sobre la taula.
Na L. em ve a cercar perquè em vol mostrar que ha fet un pastís amb la terra.
Els infants continuen amb la descoberta transvasant terra de safata a safata,
de safata a taula, de la mà a la taula, al terra... N’I. juga amb la terra què
hi ha sobre el sol. N’E., amb l’ajuda d’una safata va tirant tota la terra que
hi ha sobre la taula al terra.
Quan la mestra veu que els infants
comencen a perdre interès, i a mode de clausura de l’activitat, els hi ofereix
una jardinera per omplir-la amb tota la terra que han estat manipulant, la qual
formarà part del seu hort. Van omplint la jardinera punyat a punyat. En J.,
però té l’idea d’agafar una safata i buidar-la tota a dins la jardinera perquè
així s’omple més ràpid. Un cop plena la jardinera, l’activitat ha acabat i els
infants van al bany a rentar-se les mans.
Aquesta activitat va durar un 20-30 minuts.
El mateix dia durant el temps de pati va
venir a l’escola l’avi de na V. que és
jardiner i ens va mostrar a sembrar flors.
A mode de conclusió, en aquesta ocasió
aquesta descoberta anava relacionada amb un petit projecte que s’estava fent al
centre, però penso que oferir la possibilitat als infants de poder realitzar
descobertes i experimentacions en materials de l’entorn té molts
avantatges: és una manera de potenciar
la creativitat i la invenció de noves utilitats dels objectes o materials, els
tenim al nostre abast, són econòmics i autèntics. El que pretenia és el que els
infants coneguessin la terra de sembrar el seu nom, el color, olor... Els
infants van assolir el que jo com a mestra pretenia, ja què en posteriors
rotllanes parlant de les coses que trobem a l’hort els infants, ja no em deien
arena sinó terra. Per tant vaig aconseguir que els infants a més a més
diferenciessin el nom i les característiques de l’arena de l’arener de la terra de l’hort.
A mode de conclusió, en aquesta
ocasió aquesta descoberta anava relacionada amb un petit projecte que s’estava
fent al centre, però penso que oferir la possibilitat als infants de poder
realitzar descobertes i experimentacions en materials de l’entorn té molts
avantatges: és una manera de potenciar
la creativitat i la invenció de noves utilitats dels objectes o materials, els
tenim al nostre abast, són econòmics i autèntics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada