dimecres, 12 de juny del 2013

VALORACIÓ COMPETÈNCIES


En primer lloc comentar que quan vam començar l’assignatura, això de les competències no ho tenia gaire clar. N’havia sentit parlar però no ho havia posat a la pràctica. Penso que el fet d’haver d’escollir unes competències per etiquetar cada entrada del blog i pensar perquè aquestes i no unes altres, m’han ajudat a entendre i treballar les competències. No totes les competències les he treballades per igual i per això considero que n’he assolit algunes mes que altres.

Les competències que considero que he adquirit són:

1.2:  reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professinal

Penso que moltes de les activitats que hem realitzat estaven relacionades amb aqueta competència. Hem reflexionat sobre diferents aspectes de funcionament dels centre i de bones pràctiques. Fet que al compartir-lo amb les companyes ens ha enriquir aportant nous coneixements i aprenentatges.

2.1: identifica punts forts i febles quant a les seves capacitats i competències

La veritat és que trobar els meus punts forts és una tasca que he, costa, per a mi és més fàcil pensar en allò que hem falla i que hauria de millorar. Tinc punts febles i intento identificar-los per poder treballar-los

3.2 aporta reflexions en quant a l’organització del centre: distribució del temps i de l’espai, dinàmiques de treball, coordinació entre  professorat, relació amb les famílies i amb el context proper; i contrasta aquetes reflexions amb evidències

Considero que aqueta competència ja la tenia assolida abans de començar l’assignatura. Al formar part d’un claustre d’educadores, aquests temes els tractem amb freqüència.

4.2. Identifica bones pràctiques, les compara

Aquest és una competència que he adquirit al llarg de l’assignatura. Durant aquets quadrimestre hem parlat en diferents ocasions sobre les bones pràctiques. Gràcies a això tinc recursos per identificar-les. A  més penso que poder compartir les bones pràctiques ha estat molt enriquidor.

5. Reflexiona sobre el procés de millora

 Des de fa sis anys a l’escola on treballo estem fent cursos de formació per definir el nostre funcionament i metodologia. Pot ser fins ara no li havia donat importància a aquets nom, però totes les innovacions que anem aplicant són petits projectes de millora i mai millor dit, perquè els canvi introduïts en el dia a dia han resultat molt positius. El projecte de millora que hem treballat és la part emocional al primer cicle d’EI. Un tema que pot ser no se li dóna tota l’importància que té i per això ho he volgut treballar.

VALORACIÓ DEL BLOG


             La veritat és que el primer dia de classe quan hem van dir que havia de fer un blog, em vaig espantar un poc. Mai havia n’havia utilitzat un i després de veure diferents blogs educatius que segueixo em vaig agobiar molt.

 
              Vaig començar a investigar dins el blooger com es feia, com funcionava...Em vaig començar a enganxar! Era una eina diferent de treballar, nova per a mi, penso que és genial ja que es pot penjar diferents informacions i poder compartir-ho amb els companys t’anava enriquint.
 

            Penso que les entrades que hem anat fent, relacionades amb el dia a dia de les escoles m’ha fet reflexionar sobre com es viu al centre on treballo i m’han fet aturar a pensar amb aspectes que pot ser que no m’hi havia parat a pensar o no els hi donava l’ importància que tenien. El que no m’ha acabat de fer és que el blog es públic i alhora de realitzar les tasques, aquest fet em retura ja que hi ha aspectes que considero que públicament no s’han valorar.

           
            En definitiva, valoro positivament el fet de crear un blog personal, i penso que seria interessant fer-ho extensiu al centre on treballo i engrescar a les meves companyes  posar-ne un en marxa després de l’experiència viscuda. Tot i que encara hem queden moltes coses a aprendre sobre el blog, continuar treballant amb aquesta eina m’ajudarà a superar dificultats que tinc ara com per exemple millorar-lo estèticament.

VALORACIÓ DEL PROJECTE DE MILLORA


Ha arribat el moment d’aturar-se a pensar en com ha anat el projecte de millora.

En l’entorn escola en moltes ocasions, les emocions hi han estat reprimides i mal vistes, tal i com passa a la nostra societat. Però  al nostre centre pensem que la part emocional de l’infant és molt important i essencial perquè aquest es pugin desenvolupar d’una manera integral.

Treballar les emocions a l’escola es poder i saber intervenir per aconseguir un bon clima emocional a l’aula que afavoreixi la convivència i els aprenentatges dels infants. El més important, però, és la convivència quotidiana, és la manera com nosaltres com a mestres intervenim  en les situacions que representen un problema, és la manera en com ens adrecem als infants i aquests a nosaltres, i com nosaltres som capaços d’anomenar  a les emocions que podem reconèixer i recolzar-los.

És a dir, segur que aprenen a identificar molt més les emocions si, en un moment  en què hi ha un alumnes que se sent molt enfadat, som capaços d’ajudar-lo

Les activitats que hem dissenyat per aquest projecte de millora estan enfocades a treballar les diferents emocions, per tal que els infants siguin capaços d’identificar-les i saber actuar davant aquestes.

Els infants que han participat al projecte, han anat adquirint el significat de cada emoció amb el transcurs de les sessions. Al principi, els infants estaven una mica reservats a participar, però poc a poc quan es començar a fer-ho se’ls veia gaudir amb l’activitat. Tot i que les activitats han estat pensades per aquesta edat, cal dir que hi hagut activitats que els hi han costat més que d’altres. L’activitat estrella però ha estat la de les diferents músiques.

Nosaltres hem estat ben engrescades amb aquest projecte, i recomano aquest projecte a tothom a posar-lo en pràctica perquè les situacions que s’estan donant a l’aula després de realitzar el projecte són fantàstiques.

dijous, 6 de juny del 2013

PRESENTACIÓ DEL PROJECTE DE MILLORA

En aquesta entrada he treballat les competències 5.2 ja que reflexionat sobre les necessitats i he identificat el problema i la competència 5.3. ja que he fet una recerca d'informació.

EXPOSIONS DE BONES PRÀCTIQUES, PROJECTES DE MILLORA I DOCUMENTALS DELS COMPANYS


Durant un parell de sessions, hem estats exposant diferents projectes de millora i documentals així com bones pràctiques a l’aula. En primer lloc comentar que m’han semblat força interessants tots. Quan treballes a una escola infantil valores coses i moments que abans et semblaven poc importants o inclòs inexistents.


Hi hagut diferents exposicions sobre projectes de millora de l’espai exterior, és a dir, el pati. Com l’escola Fort de l’Eau, la Salle o es Pouet. El pati és un espai educatiu més, i com a tal penso que s’ha de tenir cura d’aquest. Molts cops és un espai poc explotat i en manca de recursos i amb falta de atractiu. De vegades no cal gastar gaire per innovar i  renovar un espai, l’ imaginació és la millor aliada. A partir de material de desús o reciclats es poden fer grans invencions. Això és el que han fet en els pati de les diferents escoles; amb rodes, palers, troncs, bobines de fils han creat diferents zones de joc al pati. Quan s’inicia un projecte d’aquestes característiques, els mestres l’enceten amb molta il·lusió i amb l’intenció que aquesta sigui compartida entre tota la comunitat educativa. Generalment es solen convocar trobades amb famílies per realitzar les tasques i així siguin part activa també dels projectes. Em va sorprendre la gran implicació i participació de les famílies de l’E.I. Es Pouet per portar a terme el seu projecte de pati. En primer lloc, penso que l’organització va ser molt bona ja que oferir als pares quin dia els anava millor entre un parell de dates propostes, i en segon lloc d’aquesta manera l’organització del treball és més factible i productiva.

 
El projecte de millora que s’ha portat a terme a l’escoleta d’Esporles relacionat amb la figura de la mestra, crec que et proposin aquest tema des del centre diu molt de si mateix. Baix el meu punt de vista, considero que es tracta d’un tema que es preocupa per la seva qualitat educativa i per millorar aquesta. Crec que es tracta d’un aspecte molt interessant pel bon funcionament del centre.


El racó del moc, una bona pràctica que es realitza a l’escoleta de sa Pobla. Aquest racó el vaig posar en marxa quan vaig tenir l’aula de tercer d’infantil uns anys endarrere, i va funcionar molt bé, per això és un racó que repeteixo cada any i  que té bons resultats de funcionament. Potencia l’autonomia dels infants al llevar-se ells sols els mocs i consciència d’anar brut.


El documental del canvi del bolquers, que van presentar de l’E.I. Sencelles, em va encantar! Em va posar la pell de gallina! És fantàstic poder realitzar el moment del canvi de bolquer sense presses, respectant l’infant i els seus ritmes.


L’experiència dels racons compartits, hem sembla una molt bona pràctica. Poder interaccionar infants de diferents edats penso que és fantàstic. Pels més petits, compartir joc amb altres infants més grans, és una font d’estimulació gratuïta. Els infants que interactuen entre nivells educatius gaudeixen de nous aprenentatges entre els propis infants.

 
El documental Quin futur volem, em va semblar molt interessant la reflexió que feia sobre l’importància de l’educació en el moment que vivim a la societat actual. El muntatge del vídeo és molt atractiu, el que fa que comencis a veure’l i no pugis deixar-lo fins que acaba.


            En el societat i el temps que estem vivim a l’actualitat, tot és incert i hem d’estar preparats per adaptar-nos a tot. Avui dia, tenir espais polivalents o multifucionals és força important i per aprofitar tot el que t’envolta i treure’n el suc al màxim. A la majoria de les escoles de nova construcció, tenen uns passadissos i entrades amples, en els quals, penso, que s’han aprofitar al màxim donant-li color i ús. De vegades les aules són petites i en les zones comuns es poden proposar zones de joc i aprenentatge força profitoses i interessants, com les que han ideat les companyes de l’E.I, de Ferreries que han creat un espai lúdic amb material de reciclar i de desús, ja que les racons que es tenien a les zones comunes eren poc innovadors i atractius. Després de veure la tasca feta i com està presentada fa ganes anar-hi a jugar, ja que els colors i la manera d’oferir les construccions convida.


            El documental que es va presentar sobre el massatge infantil, em va encantar. El massatge infantil té molts beneficis en els més petits. A l’aula de nadons, penso, que hi hauria d ‘estar present sempre. Els cursos que es realitzen a les escoles per a famílies són força interessant i engresquen a la gent. La manera en que es presenta el documental hem va agradar força ja que hi havia l’opinió des de diferents punts de vista; professionals, pares i mestres.

 

            El projecte de millora que es va presentar sobre el dinar, penso que si el que volem és que els infants siguin autònoms, és essencials que aquests participin en totes les activitats que es realitzen al centre. En el dinar no ha de ser una excepció. Els infants hi poden participar i molt; parant taula, recollint, repartint... considero molt positiva la proposta que va fer la companya al centre.

 

            La família forma part dels pilars bàsics del centres escolar, la comunicació entre família i escola és molt important pel bon funcionament del centre i estan establir una bona relació entre educadores i pares fa que els infants es sentin més segurs i confiats al espai on van, ja que si els pares hi confien els petits també. La comunicació entre família i escola es dona de diverses maneres: diària, per escrit, amb  material viatger... L’idea que van tenir les companyes de fer una revista, però em sembla molt interessant ja que en ella hi ha participat tot la comunitat educativa i es pot veure un petit resum de com es viu el curs al centre.

 



En aquesta entrada he treballat les competències 1.2. ja que he reflexionat sobre els elements que porten a una bona actuació professional i la 5.1. ja que he reflexionat sobre els trets sobre bones pràctiques i projectes de millora.

 


 

diumenge, 2 de juny del 2013

RECERCA A LA XARXA

En aquesta nova entrada es proposava que féssim una recerca en la xarxa per tal de trobar plans de millora a les escoles infantils en l’etapa de 0 a 3 anys.

La veritat és que no ha resultat gens fàcil. Penso que seria interessant trobar més diversitat de propostes de plans de millora, per tal de poder reflexionar sobre aquests i tenir l’oportunitat d’aportar-nos nous coneixements.

Després de visitar un sense fi de pàgines i blogs relacionats amb aquesta etapa he trobat un pla de millora que porten a terme a l’Escola Bressol El Cervelló de Baix el Llobregat, Barcelona. Posen en pràctica un reestructurar els espais que tenen a partir de la reflexió conjunta del claustre i d’una formació específica.

Personalment, penso que tenir cura de l’espai a l’escola és molt important. Potenciar ambients de jocs on es fomenti l’aprenentatge de l’infant per si mateix, hauria de ser un aspecte que es tingués sempre en compte. La manera en que s’ofereixen els materials o els detalls estètics fan que sigui més atractiu per a l’infant. La importància del espai no ha de quedar sols ha l’aula, penso que ha de traspassar les parets i arribar a l’espai exterior també.
 

Seguidament deixo l’enllaç de la proposta.

Una decoració o un espai d’aprenentatge?


 

He trobat dos plans de millores d’espais exteriors a escoles infantils. Es tracta de la construcció i plantació d’un jardí. Penso que tenir un hort escolar o jardí té moltes avantatges, és una font d’aprenentatge. El més important és implicar els més petits amb el tema, d’aquesta manera poden experimentar de primera mà com es fa per sembrar les llavors o planters, la cura que cal tenir d’aquestes perquè creixin i tornin grosses, els fruits o verdures que fan i inclòs descobrir que se’n fa d’aquests un cop recollits. Si l’escola disposa de cuina poder observar les cuineres com elaboren el dinar amb el que ells han recollit pot resultar tota una experiència força enriquidora. Una alternativa pels centres que no tinguin servei de cuina podria ser fer una descoberta a l’escola o preparar el berenar un dia.
 

 

 
 
 
 
 
 
 
A continuació deixo dos enllaços.

La construcció d'un jardí: un petit espai ple de flors tot l'any


 
Jardí de la Llar d'Infants Municipal "El Molí" de Molins de Rei


 
 

En aquesta entrada he treballat les competències 5.3 ja que he cercat informació en relació a plans de millora i la competència 1.3 perquè he accedit i he revisat blogs per tal d’ampliar la meva formació.

diumenge, 19 de maig del 2013

PROJECTE DE MILLORA: LES EMOCIONS AL PRIMER CICLE D’INFANTIL

Som na Neus i na Laura, ambdues treballem a escoles infantils del municipi des Mercadal; a l’E.I Arc de Sant Martí i a l’E.I Es fiets, respectivament. Les dues escoletes formen part de la mateixa cooperativa d’educadores. Compartim claustre i mateixa línia pedagògica. En el nostre centre donem molta importància a tot el que envolta a l’infant. Considerem que una part fonamental per un bon desenvolupament integral, és la part emocional.

Tenir un bon equilibri afectiu i emocional, permet a l’infant construir una personalitat madura, entre moltes altres coses.

El nostre treball es centra en el món del les emocions i els sentiments, un món complex i alhora una mica desconegut. Aquest projecte, va dirigit a infants de primer cicle de tercer d’infantil, és a dir, fillets i filletes de tres anys.

Quan els infants comencen l’escola infantil, arriben amb una sèrie de vivències i experiències emocionals que influeixen en la seva personalitat, la seva manera d’actuar, la manera de relacionar-se amb la resta de companys, i fins hi tot, en l’adquisició de l’aprenentatge.

El projecte que nosaltres presentem, pot ser de gran utilitat, perquè ens ajuda a comprendre el món dels sentiments dels fillets/es. D’aquesta manera es pot arribar al fons dels comportaments que sorgeixen arrel de les emocions i sentiments, podent afrontar temes com la pèrdua d’un ésser estimat, separacions, l’arribada d’un germanet, etc.
 

Tenir un bon equilibri afectiu i emocional, permet a l’ infant construir una personalitat madura, entre moltes altres coses.

Per treballar les emocions ho farem a partir de diferents jocs i dinàmiques que hem seleccionat.

Tenim molta il·lusió per realitzar aquest projecte i per donar-li continuïtat el proper curs.
 
 
 
En aquesta entrada he treballat la competència 5.2 ja que he contextualitzat el projecte de millora a partir de l’anàlisi de les necessitats.

BONA PRÀCTICA: EL VALOR DE LES COSES DE CADA DIA


L’activitat d’aquesta nova entrada al blog, consisteix en explicar una bona pràctica que es realitzi al centre on estic treballant. Com a bona pràctica voldria descriure l’ importància de les rutines a l’escola infantil, així com també el valor educatiu que tenen. Aquestes són l’eix principal del desenvolupament del dia a dia. Les rutines permeten que l’ infant sigui el protagonista del seu aprenentatge i vagi adquirir més autonomia dia a dia, gràcies a la implicació d’aquest en els diferents moment que es donen a la vida quotidiana com el moment del berenar, el canvi de bolquers i el moment d’higiene, moments de joc... Les rutines ajuden a anticipar les situacions del dia a dia, la qual cosa ajuda a adquirir confiança i seguretat. A l’escola valorem molt el respecte cap al ritme de cada infant, cada petit és un món i com a tal té un temps individual que cal respectar-lo.
 
El grup d’infants on es porta a terme aquesta bona pràctica és un grup mixta de 13 infants, que cursen 2n i 3r d’Educació Infantil. La majoria de les rutines tenen lloc dins l’aula.
Al nostre centre tenim un horari flexible. Són les rutines que estructuren la jornada, tot i així desglossaré la jornada amb hores aproximades.
 
De 8 a 9’30 h. arribada dels infants i les seves famílies.
A les 10h. aproximadament comença el moment del berenar.
Entre les 11 i les 11’30 h. comença el moment del canvi de bolquers i d’higiene.
Devers les 12h. rotllana.
De les 12:30 i fins les 14h. sortides.
 
El grup, com ja he comentat, està format per 13 infants; 10 fillets i 3 filletes. La majoria viuen a Fornells, però també venen infants de les urbanitzacions del municipi com Ses Salines, Platges de Fornells i Son Parc. Els infants tenen edats compreses entre 1 i 3 anys, és a dir, són infants nascuts els anys 2010 i 2011. Pel que fa a la parla, es tracta d’un grup heterogeni, tot i que la majoria dels infants són catalanoparlants, trobem un infant suís, un de francès, un anglès i tres castellans. En el grup hi ha un infant amb necessitats específiques de suport educatiu.
 
Els objectius que es pretenen aconseguir mitjançant les rutines són:
-          Fomentar l’autonomia
-          Fer l’infant protagonista del seu procés d’aprenentatge
-          Donar seguretat afectiva.
-          Respectar el temps individual
-          Potenciar l’orientació dins l’espai-temps
 
Tot i que amb les rutines es treballa les tres àrees del currículum d’Educació Infantil, la que més rellevància té és l’àrea 1; identitat i autonomia personal.
 
En la metodologia d’aplicació de les rutines intervenen diferents fonaments teòrics:
-          WALDROF i la seva idea que l’educació ha de respectar i recolzar el desenvolupament fisiològic del infant. Durant l’etapa d’Educació Infantil l’aprenentatge es dóna a través del joc. Els objectius es centren en estimular es sentits i la imaginació i enfortir la voluntat de cada infant.
-          EMMI PIKLER, amb els seus principis de l’autonomia del desenvolupament i l’activitat espontania, la qual cosa ajuda a l’adquisició de la confiança, l’acompanyament però sens intervenció de l’adult i la qualitat de la cura y la creació d’un entorn càlid i harmònic, potenciant així la seguretat afectiva.
 
L’equip docent del centre va entrar quasi bé alhora. Es tracta d’un equip jove on hi trobem educadores i mestres. Des de fa 5 anys estem fent cursos de formació interna per tal de definir la nostra línia pedagògica. Poc a poc anem arribant a acords a partir del consens del claustre i portant-ho a la pràctica. Fa uns anys que varem canviar els horaris fixes per horaris flexibles, però estructurats el fil conductor dels quals són les rutines, és a dir, vam començar a dirigir-nos cap a una pedagogia de calma, de respecte, de temps... on potenciar en tot moment l’autonomia de l’infant i sobretot respectar les seves necessitats i interessos (la gana, la son...). L’ambient de l’aula també va canviar, és viu un clima més relaxat al no estar tant pendent de les activitats programades. Per a les educadores tots els moments quotidians que es donen dia a dia són importants i educatius, des de les entrades fins a les sortides.
L’equip educatiu està molt satisfet amb la línia pedagògica que s’està definint.
Pel que fa a les famílies, aquestes van respondre satisfactòriament al canvi, el que anima a les mestres a continuar amb aquesta metodologia.
 
Com a pràctiques que no existeixen m’agradaria comentar que aquest any tenc la sort de comptar amb una educadora de suport 2,5 hores cada dia.  Tot i això hi ha més d’un dia que en acabar la jornada penso que no he agafat a en...o no he prestat prou atenció a... tot i tenir suport diari, tenint en compte que es tracta d’una aula mixta on hi ha bastants infants que porten bolquers i tenim un infant nese, penso que el suport hauria d’estar més temps a l’aula.
 
En aquesta entrada he treballat la competència 4.1, perquè he identificat diferents marcs teòrics que justifiquen les pràctiques es duen a terme a l’escola, 4.2 ja que he identificat una bona pràctica que es porta a terme al centre on treballo i la he comparada amb altres companyes i la competència 5.4 ja que comento algun obstacle de l’aplicació d’aquesta bona pràctica.

dilluns, 6 de maig del 2013

EXPERIÈNCIES A 0-3 ANYS

Després d’haver visitat diferents pàgines web i blogs relacionats amb l’educació, on comparteixen diferents experiències que porten a terme a l’escoles infantils amb infants de 0 a 3 anys, a continuació comentaré les que més m’han agradat.

He elegit aquesta bona pràctica perquè des de fa tres anys al centre on estic treballant, estem fent un curs de formació interna on anem tocant diferents aspectes per tal definir l’escola que volem. Entre aquests hem parlat en diverses ocasions sobre les característiques que, han de tenir o haurien de tenir els materials que hi ha a l’abast dels infants a les aules, així com també l’ importància dels diferents espais que poden trobar al centre com: aules, espais comuns, espais per a pares... A les fotografies que acompanyen aquesta bona pràctica, es pot observar com tenen cura de l’espai cuidant detalls. A l’escola on estic treballant intentem que els materials que hi ha a l’abast dels infants siguin de caire natural i el més real possible. Per exemple a la cuineta els infants juguen amb olles i estris reals. També tenim cura de l’estètica dels racons o ambients que trobem a les aules o zones comuns, el fer-los atractius per l’ infant convida a que hi vagi a jugar.


L’exploració de l’entorn que ens envolta, entra dins el procés de  desenvolupament dels infants. De ben petits ja comencen explorant amb la mirada, amb la boca, amb les mans, amb els peus... Amb aquestes accions els infants miren, tasten, toquen, proven... el que els hi permet descobrir noves coses. Penso que l’escola és un lloc ideal per oferir aquest tipus de situacions, ja que a casa de vegades és més complicat o impensable oferir-les. Amb les descobertes els infants no tan sols exploren sinó que van formulant hipòtesis que han de experimentar per descobrir la resposta; per exemple per què la farina cau pel colador i l’arròs no? A l’escola dediquem un dia a la setmana a la descoberta i experimentació. Oferim un material, que es va variant setmana a setmana, i els infants manipulen lliurement sense forçar-los ni tatxar-los el temps. Cadascú fa l’estona que vol. Anem variant les formes d’oferir-ho però intentant que sempre sigui atractiu per a l’ infant: sols el material, amb estris, amb les mans... Com a mestra m’agrada molt observar les accions que realitzen els infants durant les descobertes: el que li costa tocar-ho i el company l’anima, el que ho prova de totes les maneres, el que transvasa el material de pot a pot...


Aquesta bona pràctica m’ha fet reflexionar sobre com i quan els infant beuen a l’escola. Beuen perquè ho volen? Per què ho necessiten? Per què ara toca? Aquests són alguns dels interrogants que m’han sorgit quan he vist aquesta pràctica. Com ja he comentat amb anterioritat, sóc tutora d’una aula mixta d’infants de 2n i 3r d’Educació  Infantil. Quan m’han sorgit aquests interrogants he pensat els infants de dos anys quasi sempre em demanen aigua quan tenen set, però que passa amb aquell infant d’un any que encara no parla i és encara no s’expressa o bé és tímid. Té set i s’aguanta fins que arriba el moment? Com a hàbit sempre donem aigua a l’hora del berenar i quan entrem del pati o acabem psicomotricitat, a no ser que algú ho demani. A l’escola potenciem molt l’autonomia i cuidem molt el moment del berenar: els infants paren la taula, agafen el got, la gerra d’aigua, s’aboquen ells sols l’aigua (els de dos anys, els d’un any amb ajuda), van a cercar la motxilla, treuen el berenar, mengen sols, amb cobert... Quan penso en tot el que fan per què no donar una passa més? Tenim els coberts reals, la gerra de vidre, però els gots de plàstic. Per què no posar també els gots de vidre? Per què no deixar la gerra i els gots a l’abast dels infants i que quan tinguin set vagin a beure ells sols com fan per berenar?

Em proposo provar-ho i ja contaré com ha funcionat l’experiència!

 

En aquesta entrada he treballat la competència 4.2, ja que he identificat bones pràctiques i les he comparat amb com ho porto a terme a la meva aula, i considero que he treballat algun aspecte de la competència 5.2, ja que tot i que no sigui el meu projecte de millora, si que m’ha fet reflexionar sobre les necessitats dels infants i de la identificació del problema.

diumenge, 5 de maig del 2013

LA NOSTRA MOTXILLA

Tot docent porta a l’esquena una motxilla que es va omplint poc a poc amb el pas del temps, mitjançant les experiències i les vivències que un té. La motxilla comença omplir-se quan encara s’és un estudiant, i no em refereixo a un universitari, sinó a un estudiant més jove. Penso que la manera de fer dels mestres i professor que s’han tingut enregistren records que sempre estaran presents i que a la llarga es recuperaran. Després quan comences els estudis de magisteri i comences a conèixer diferents concepcions teòriques, recursos...t’atures a pensar en com vas rebre tu l’ensenyament quan anaves a l’escola?

A tot això cal afegir-li el moment de les pràctiques. En la meva opinió és un dels aspectes que més et marca. Et fixes molt en el tutor que tens i en la seva manera de fer. Intentes captar-ho tot des del primer moment. Retens aquelles concepcions i creences que consideres positives i deixes de banda aquelles que no t’agraden, però no sense demanar-te per què actua així? Et pares a pensar i reflexionar sobre les actuacions que realitza el teu model.

Crec que quan comences a fer feina, tot i tenir unes concepcions i creences pròpies, apliques el que has observat a les pràctiques, portes a terme molts patrons del teu tutor. Fa cinc anys que estic treballant con educadora infantil. Durant aquests cinc anys he fet d’educadora de suport i de tutora. El compartir aula amb una altra companya penso que ens enriqueix, ja que una aprèn de l’altra. Poc a poc amb el pas del temps vas personalitzant la manera de fer. És en aquest moment quan comences a  fer una tria dels recursos que tens, dels que funcionen i dels que no.

Penso que a una motxilla d’un docent hi ha d’haver un sense fi de varietat de recursos tant els que funcionen com els que no per tal de contrastar actuacions i saber quina és la més adequada utilitzar en cada moment.

Considero que les concepcions i creences dels mestres, es van formant i modificant al llarg de tota la vida docent amb les experiències viscudes. Per això crec que és molt important la formació continua del professorat per tal d’anar engreixant, reciclant i innovant aquesta motxilla que portem penjada i que dia a dia es vagi omplint més i més.

Penso que tot mestre hauria de posar en pràctica les següents qualitats:
- Conscienciar a l’ infant que és capaç de fer les coses per si mateix, és a dir, potenciar l’autonomia dels infants a l’aula. Sobretot a les edats primerenques és un dels aspectes que considero més importants.
- Escolta activa.
- Ser un bon observador.
- Oferir confiança, seguretat i calidesa a l’aula. Tenir sempre aquella mà que acompanya a l’ infant disponible.



En aquesta entrada he treballat la competència 2.2, ja que parlo sobre les meves pròpies creences i concepcions. Com vaig omplint la motxilla de la meva vida com a mestra.

dissabte, 4 de maig del 2013

REFLEXIÓ SOBRE LES JORNADES ESCOLARS


A la darrera classe abans de les vacances de Pasqua, ens vam organitzar en petits grups en funció de l’edat que tenen els infants on les companyes estan fent les pràctiques o bé estem treballant, per intercanviar i comparar impressions sobre la durada i distribució de la jornada escolar durant el matí.

En primer lloc m’agradaria comentar les diferències que hi ha entorn al temps que cada escola ofereix a l’arriba dels infants. Aquest oscil·la entre quinze minuts i una hora i mitja. Penso que en funció de la línia pedagògica que segueix cada centre, es prioritzen i valoren aspectes diferents com la vida familiar, el ritme de cada infant, els interessos i necessitats dels més petits... Al centre on treballo l’horari d’arribada és molt flexible, des de les 8’00 a les 9’30. Tot i això la porta no es tanca i sempre hi ha infants que arriben més tard. Per a nosaltres això no és cap entrebanc, al contrari pensem que cada família i cada infant és un món i que com a tal tenen ritmes i necessitats diferents i cal respectar-les. Les entrades solen ser esglaonades el que permet que l’educadora pugui fer una arribada individualitzada i sense preses a cada infant.

Després de l’arribada i durant tota la franja de temps que dura aquesta, en la majoria de centres els infants gaudeixen del joc lliure a l’aula. Aquí on treballo, tal i com he comentat tenim un horari ampli d’arribades i hi ha infants que arriben molt dematí. Per això, i després de consens amb el claustre d’educadores, es va decidir oferir activitats dins la mateixa aula i en petit grup com un racó més d’aquesta, al mateix temps que dóna el joc lliure.  Un cop tot els infants són a l’escola, recullen l’aula i es seuen en rotllana per fer el “bon dia”.  A diferència del altres centres, a l’escola on treballo realitzem aquesta activitat després del berenar i dels hàbits d’higiene i neteja personal. Tot i que durant aquesta activitat compartim objectius comuns: reconeixement de l’ infant, qui ha vingut a l’escola, qui és a casa... Al centre on treballo en lloc de parlar del que farem durant el matí, pretenem que els infants identifiquin allò que s’ha fet fins aquell moment identificant els moments més rellevants. Utilitzem fotografies on apareixen els diferents moments  i activitats que s’han donat durant el matí. Els infants identifiquen les que s’han donat durant el dia i les aferren de manera correlativa al planell del bon dia.

Totes les escoles disposen d’un espai al seu horari per les activitats programades i més dirigides, tals com: psicomotricitat, plàstica, descobertes i experimentacions, construccions... L’organització d’aquestes varia en funció de si està pensada per realitzar-la de manera individual, en petit grup o tots els infants alhora. A totes les escoles, es realitzen les activitats programades abans del moment del berenar.

El berenar també es un moment que apareix en tots els centres excepte una escoleta de Maó, que no berenen ja que sobre les 12 hores dinen.

Pel que fa a les rutines i activitats diàries com: berenar, canvi de bolquers i higiene personal... puc dir que tots els centres tenen en compte aquests moments tant importants en el desenvolupament del matí i que ajuden a l’ infant a adquirir confiança i seguretat amb l’espai que l’envolta i en si mateix, potenciant la seva autonomia en tot moment.

Un aspecte en comú en totes les escoles infantils és el pati. Tots els centres atorguen un temps de joc a l’exterior diàriament.

                      El temps és important per a tothom: educadors/es, pares/famílies, infants i societat. Però en educació infantil cap moment és més important que un altre i donem un valor especial als moment quotidians”

                      Penny Ritscher, Gianfranco Staccioli. Viure l’escola. Temes d’infància


En aquesta entrada he treballat la competència 3.2, ja que aporto reflexions en quant a l’organització del centre on treballo i la distribució del temps en aquest i la competència 4.2 ja que considero que he identificat bones pràctiques que es porten a terme en altres escoles infantils i les he comparat amb les que portem a terme en el centre on treballo.

diumenge, 24 de març del 2013

Les competències desporés de la DAFO


COM TREBALLARÉ LES MEVES COMPETÈNCIES A PARTIR D’AQUEST MOMENT.

Després de fer el DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats) del centre on treballo i de l’aula on estic, aquest ens ajuda analitzar diferents aspectes del context que de vegades no et pares a pensar i són força importants, m’agradaria comentar alguns dels aspectes més rellevants.

El centre on treballo consta d’una sola aula i per tant d’un sol grup d’infants. És tracta d’una aula mixta d’infant de 1 a 3 anys, és a dir 2n i 3r d’infantil. Com a debilitats destacar que tot i que durant el matí tinc una estona una educadora de suport que  m’acompanya estic algunes hores sola al centre i en algun moment podria ser necessari la presència d’aquesta educadora en hores que no hi és. Una altra debilitat a destacar seria la documentació del centre que no està finalitzada.

Pel que fa a les fortaleses que té el centre, la relació amb les famílies es una d’elles.  Al tractar-se d’una escola petita la relació és propera i d’intercanvi diari. A més a l’escola animem a les famílies a que no tinguin presa per deixar els seus infants. Estan sempre convidades a fer una estoneta durant les entrades amb els seus fills, a seure’s al terra amb ell, a compartir joc, a observar-lo... Pensem que família i escola sempre han d’estar units ja que són pilars bàsics en la vida dels més menuts. A l’escola prioritzem l’infant per sobre totes les coses. Respectem al màxim el ritme que té cada infant. Cada infant és un món i com a tal té uns interessos i unes necessitats diferents. Respectem els seus temps: el temps que necessita per menjar, per jugar, per les seves necessitats, pel seu joc... Respectem el seus interessos i no forcem a ningú a fer alguna cosa que no li ve de gust a pintar, a jugar, a experimentar... Tot i tenir una programació feta si una activitat no és realitza no passa res. En el dia a dia a l’aula es donen situacions de joc espontànies que són fonts d’aprenentatge no programats però que poden resultar molt enriquidors. Respectem aquests moments de joc i evitem rompre’ls. En el nostre centre la llum natural entre per tots els costat. Crec que és un aspecte a destacar ja que l’entrada de sol fa que l’aula sigui més càlida i col·labora amb l’estalvi d’energia.

D’altra banda, la sala de psicomotricitat, tot i tenir llum natural, el sol no hi toca directament durant tot el matí i la tramuntana (que a Fornells hi bufa molt) hi pega de ple. Aquest aspectes fan que aquesta sala sigui molt freda i humida, el que consideraria com una amenaça relacionada amb la infraestructura del centre.

Com a oportunitats comentar que al compartir el mateix recinte que el CEIP de Fornells, ens permet poder compartir espais i diferents tipus d’activitats amb el segon cicle d’Educació Infantil essent aquestes trobades una font de diversitat i riquesa pels infants. Una altra oportunitat que tenim, tot i no utilitzar-la molt freqüentment, és la proximitat amb les instal·lacions esportives del poble com són el poliesportiu i el camp de futbol.

Un cop analitzat el DAFO, m’agradaria aprofundir en  la competència de treball en equip mitjançant l’intercanvi d’impressions i punts de vista, així com també treballar colze amb colze per poder realitzar el PEC del centre. Continuant afrontant i analitzant conjuntament diferents situacions que es donen a la vida del centre i problemes professionals que puguin sorgir. Tot i que tinguem diferents maneres de fer o pensar les mestres i educadores que hi ha al centre, penso que dialogar i escoltar les diferents postures ens podem enriquir a totes i continuar perfilant i enfortint las nostra filosofia de centre. El treball en equip no és una tasca fàcil però en el nostre camp laboral crec que és un aspecte clau, indispensable i molt important perquè tot surti bé. L’equip docent del centre ha de ser un equip que treballa unit i a la una, si això es dóna tenim molta feina feta.

 
 

Moment de pati utilitzant una de les oportunitats que ens ofereix l’entorn del centre. Primer contacte amb aquest nou entorn.