LA NOSTRA MOTXILLA

Tot docent porta a l’esquena una motxilla que es va omplint poc a poc amb el pas del temps, mitjançant les experiències i les vivències que un té. La motxilla comença omplir-se quan encara s’és un estudiant, i no em refereixo a un universitari, sinó a un estudiant més jove. Penso que la manera de fer dels mestres i professor que s’han tingut enregistren records que sempre estaran presents i que a la llarga es recuperaran. Després quan comences els estudis de magisteri i comences a conèixer diferents concepcions teòriques, recursos...t’atures a pensar en com vas rebre tu l’ensenyament quan anaves a l’escola?

A tot això cal afegir-li el moment de les pràctiques. En la meva opinió és un dels aspectes que més et marca. Et fixes molt en el tutor que tens i en la seva manera de fer. Intentes captar-ho tot des del primer moment. Retens aquelles concepcions i creences que consideres positives i deixes de banda aquelles que no t’agraden, però no sense demanar-te per què actua així? Et pares a pensar i reflexionar sobre les actuacions que realitza el teu model.

Crec que quan comences a fer feina, tot i tenir unes concepcions i creences pròpies, apliques el que has observat a les pràctiques, portes a terme molts patrons del teu tutor. Fa cinc anys que estic treballant con educadora infantil. Durant aquests cinc anys he fet d’educadora de suport i de tutora. El compartir aula amb una altra companya penso que ens enriqueix, ja que una aprèn de l’altra. Poc a poc amb el pas del temps vas personalitzant la manera de fer. És en aquest moment quan comences a  fer una tria dels recursos que tens, dels que funcionen i dels que no.

Penso que a una motxilla d’un docent hi ha d’haver un sense fi de varietat de recursos tant els que funcionen com els que no per tal de contrastar actuacions i saber quina és la més adequada utilitzar en cada moment.

Considero que les concepcions i creences dels mestres, es van formant i modificant al llarg de tota la vida docent amb les experiències viscudes. Per això crec que és molt important la formació continua del professorat per tal d’anar engreixant, reciclant i innovant aquesta motxilla que portem penjada i que dia a dia es vagi omplint més i més.

Penso que tot mestre hauria de posar en pràctica les següents qualitats:

- Conscienciar a l’ infant que és capaç de fer les coses per si mateix, és a dir, potenciar l’autonomia dels infants a l’aula. Sobretot a les edats primerenques és un dels aspectes que considero més importants.
- Escolta activa.
- Ser un bon observador.
- Oferir confiança, seguretat i calidesa a l’aula. Tenir sempre aquella mà que acompanya a l’ infant disponible.

En aquesta entrada he treballat la competència 2.2, ja que parlo sobre les meves pròpies creences i concepcions. Com vaig omplint la motxilla de la meva vida com a mestra.