PROJECTE DE MILLORA: LES EMOCIONS AL PRIMER CICLE D’INFANTIL

Som na Neus i na Laura, ambdues treballem a escoles infantils del municipi des Mercadal; a l’E.I Arc de Sant Martí i a l’E.I Es fiets, respectivament. Les dues escoletes formen part de la mateixa cooperativa d’educadores. Compartim claustre i mateixa línia pedagògica. En el nostre centre donem molta importància a tot el que envolta a l’infant. Considerem que una part fonamental per un bon desenvolupament integral, és la part emocional.

Tenir un bon equilibri afectiu i emocional, permet a l’infant construir una personalitat madura, entre moltes altres coses.

El nostre treball es centra en el món del les emocions i els sentiments, un món complex i alhora una mica desconegut. Aquest projecte, va dirigit a infants de primer cicle de tercer d’infantil, és a dir, fillets i filletes de tres anys.

Quan els infants comencen l’escola infantil, arriben amb una sèrie de vivències i experiències emocionals que influeixen en la seva personalitat, la seva manera d’actuar, la manera de relacionar-se amb la resta de companys, i fins hi tot, en l’adquisició de l’aprenentatge.

El projecte que nosaltres presentem, pot ser de gran utilitat, perquè ens ajuda a comprendre el món dels sentiments dels fillets/es. D’aquesta manera es pot arribar al fons dels comportaments que sorgeixen arrel de les emocions i sentiments, podent afrontar temes com la pèrdua d’un ésser estimat, separacions, l’arribada d’un germanet, etc.

 

Tenir un bon equilibri afectiu i emocional, permet a l’ infant construir una personalitat madura, entre moltes altres coses.

Per treballar les emocions ho farem a partir de diferents jocs i dinàmiques que hem seleccionat.

Tenim molta il·lusió per realitzar aquest projecte i per donar-li continuïtat el proper curs.

 

 

 

En aquesta entrada he treballat la competència 5.2 ja que he contextualitzat el projecte de millora a partir de l’anàlisi de les necessitats.

BONA PRÀCTICA: EL VALOR DE LES COSES DE CADA DIA

L’activitat d’aquesta nova entrada al blog, consisteix en explicar una bona pràctica que es realitzi al centre on estic treballant. Com a bona pràctica voldria descriure l’ importància de les rutines a l’escola infantil, així com també el valor educatiu que tenen. Aquestes són l’eix principal del desenvolupament del dia a dia. Les rutines permeten que l’ infant sigui el protagonista del seu aprenentatge i vagi adquirir més autonomia dia a dia, gràcies a la implicació d’aquest en els diferents moment que es donen a la vida quotidiana com el moment del berenar, el canvi de bolquers i el moment d’higiene, moments de joc... Les rutines ajuden a anticipar les situacions del dia a dia, la qual cosa ajuda a adquirir confiança i seguretat. A l’escola valorem molt el respecte cap al ritme de cada infant, cada petit és un món i com a tal té un temps individual que cal respectar-lo.

 

El grup d’infants on es porta a terme aquesta bona pràctica és un grup mixta de 13 infants, que cursen 2n i 3r d’Educació Infantil. La majoria de les rutines tenen lloc dins l’aula.

Al nostre centre tenim un horari flexible. Són les rutines que estructuren la jornada, tot i així desglossaré la jornada amb hores aproximades.

 

De 8 a 9’30 h. arribada dels infants i les seves famílies.

A les 10h. aproximadament comença el moment del berenar.

Entre les 11 i les 11’30 h. comença el moment del canvi de bolquers i d’higiene.

Devers les 12h. rotllana.

De les 12:30 i fins les 14h. sortides.

 

El grup, com ja he comentat, està format per 13 infants; 10 fillets i 3 filletes. La majoria viuen a Fornells, però també venen infants de les urbanitzacions del municipi com Ses Salines, Platges de Fornells i Son Parc. Els infants tenen edats compreses entre 1 i 3 anys, és a dir, són infants nascuts els anys 2010 i 2011. Pel que fa a la parla, es tracta d’un grup heterogeni, tot i que la majoria dels infants són catalanoparlants, trobem un infant suís, un de francès, un anglès i tres castellans. En el grup hi ha un infant amb necessitats específiques de suport educatiu.

 

Els objectius que es pretenen aconseguir mitjançant les rutines són:

-          Fomentar l’autonomia

-          Fer l’infant protagonista del seu procés d’aprenentatge

-          Donar seguretat afectiva.

-          Respectar el temps individual

-          Potenciar l’orientació dins l’espai-temps

 

Tot i que amb les rutines es treballa les tres àrees del currículum d’Educació Infantil, la que més rellevància té és l’àrea 1; identitat i autonomia personal.

 

En la metodologia d’aplicació de les rutines intervenen diferents fonaments teòrics:

-          WALDROF i la seva idea que l’educació ha de respectar i recolzar el desenvolupament fisiològic del infant. Durant l’etapa d’Educació Infantil l’aprenentatge es dóna a través del joc. Els objectius es centren en estimular es sentits i la imaginació i enfortir la voluntat de cada infant.

-          EMMI PIKLER, amb els seus principis de l’autonomia del desenvolupament i l’activitat espontania, la qual cosa ajuda a l’adquisició de la confiança, l’acompanyament però sens intervenció de l’adult i la qualitat de la cura y la creació d’un entorn càlid i harmònic, potenciant així la seguretat afectiva.

 

L’equip docent del centre va entrar quasi bé alhora. Es tracta d’un equip jove on hi trobem educadores i mestres. Des de fa 5 anys estem fent cursos de formació interna per tal de definir la nostra línia pedagògica. Poc a poc anem arribant a acords a partir del consens del claustre i portant-ho a la pràctica. Fa uns anys que varem canviar els horaris fixes per horaris flexibles, però estructurats el fil conductor dels quals són les rutines, és a dir, vam començar a dirigir-nos cap a una pedagogia de calma, de respecte, de temps... on potenciar en tot moment l’autonomia de l’infant i sobretot respectar les seves necessitats i interessos (la gana, la son...). L’ambient de l’aula també va canviar, és viu un clima més relaxat al no estar tant pendent de les activitats programades. Per a les educadores tots els moments quotidians que es donen dia a dia són importants i educatius, des de les entrades fins a les sortides.

L’equip educatiu està molt satisfet amb la línia pedagògica que s’està definint.

Pel que fa a les famílies, aquestes van respondre satisfactòriament al canvi, el que anima a les mestres a continuar amb aquesta metodologia.

 

Com a pràctiques que no existeixen m’agradaria comentar que aquest any tenc la sort de comptar amb una educadora de suport 2,5 hores cada dia.  Tot i això hi ha més d’un dia que en acabar la jornada penso que no he agafat a en...o no he prestat prou atenció a... tot i tenir suport diari, tenint en compte que es tracta d’una aula mixta on hi ha bastants infants que porten bolquers i tenim un infant nese, penso que el suport hauria d’estar més temps a l’aula.

 

En aquesta entrada he treballat la competència 4.1, perquè he identificat diferents marcs teòrics que justifiquen les pràctiques es duen a terme a l’escola, 4.2 ja que he identificat una bona pràctica que es porta a terme al centre on treballo i la he comparada amb altres companyes i la competència 5.4 ja que comento algun obstacle de l’aplicació d’aquesta bona pràctica.

EXPERIÈNCIES A 0-3 ANYS

Després d’haver visitat diferents pàgines web i blogs relacionats amb l’educació, on comparteixen diferents experiències que porten a terme a l’escoles infantils amb infants de 0 a 3 anys, a continuació comentaré les que més m’han agradat.

Espais i materials:  http://www.xtec.es/~ccols/creativitat/observar/observar.htm

He elegit aquesta bona pràctica perquè des de fa tres anys al centre on estic treballant, estem fent un curs de formació interna on anem tocant diferents aspectes per tal definir l’escola que volem. Entre aquests hem parlat en diverses ocasions sobre les característiques que, han de tenir o haurien de tenir els materials que hi ha a l’abast dels infants a les aules, així com també l’ importància dels diferents espais que poden trobar al centre com: aules, espais comuns, espais per a pares... A les fotografies que acompanyen aquesta bona pràctica, es pot observar com tenen cura de l’espai cuidant detalls. A l’escola on estic treballant intentem que els materials que hi ha a l’abast dels infants siguin de caire natural i el més real possible. Per exemple a la cuineta els infants juguen amb olles i estris reals. També tenim cura de l’estètica dels racons o ambients que trobem a les aules o zones comuns, el fer-los atractius per l’ infant convida a que hi vagi a jugar.

Material d’experimentació: http://www.xtec.cat/~ccols/intercan/gava/experiments.htm

L’exploració de l’entorn que ens envolta, entra dins el procés de  desenvolupament dels infants. De ben petits ja comencen explorant amb la mirada, amb la boca, amb les mans, amb els peus... Amb aquestes accions els infants miren, tasten, toquen, proven... el que els hi permet descobrir noves coses. Penso que l’escola és un lloc ideal per oferir aquest tipus de situacions, ja que a casa de vegades és més complicat o impensable oferir-les. Amb les descobertes els infants no tan sols exploren sinó que van formulant hipòtesis que han de experimentar per descobrir la resposta; per exemple per què la farina cau pel colador i l’arròs no? A l’escola dediquem un dia a la setmana a la descoberta i experimentació. Oferim un material, que es va variant setmana a setmana, i els infants manipulen lliurement sense forçar-los ni tatxar-los el temps. Cadascú fa l’estona que vol. Anem variant les formes d’oferir-ho però intentant que sempre sigui atractiu per a l’ infant: sols el material, amb estris, amb les mans... Com a mestra m’agrada molt observar les accions que realitzen els infants durant les descobertes: el que li costa tocar-ho i el company l’anima, el que ho prova de totes les maneres, el que transvasa el material de pot a pot...

Beure aigua: http://www.xtec.cat/~ccols/intercan/mallorca/escoleta/escoleta01.htm 

Aquesta bona pràctica m’ha fet reflexionar sobre com i quan els infant beuen a l’escola. Beuen perquè ho volen? Per què ho necessiten? Per què ara toca? Aquests són alguns dels interrogants que m’han sorgit quan he vist aquesta pràctica. Com ja he comentat amb anterioritat, sóc tutora d’una aula mixta d’infants de 2n i 3r d’Educació  Infantil. Quan m’han sorgit aquests interrogants he pensat els infants de dos anys quasi sempre em demanen aigua quan tenen set, però que passa amb aquell infant d’un any que encara no parla i és encara no s’expressa o bé és tímid. Té set i s’aguanta fins que arriba el moment? Com a hàbit sempre donem aigua a l’hora del berenar i quan entrem del pati o acabem psicomotricitat, a no ser que algú ho demani. A l’escola potenciem molt l’autonomia i cuidem molt el moment del berenar: els infants paren la taula, agafen el got, la gerra d’aigua, s’aboquen ells sols l’aigua (els de dos anys, els d’un any amb ajuda), van a cercar la motxilla, treuen el berenar, mengen sols, amb cobert... Quan penso en tot el que fan per què no donar una passa més? Tenim els coberts reals, la gerra de vidre, però els gots de plàstic. Per què no posar també els gots de vidre? Per què no deixar la gerra i els gots a l’abast dels infants i que quan tinguin set vagin a beure ells sols com fan per berenar?

Em proposo provar-ho i ja contaré com ha funcionat l’experiència!

 

En aquesta entrada he treballat la competència 4.2, ja que he identificat bones pràctiques i les he comparat amb com ho porto a terme a la meva aula, i considero que he treballat algun aspecte de la competència 5.2, ja que tot i que no sigui el meu projecte de millora, si que m’ha fet reflexionar sobre les necessitats dels infants i de la identificació del problema.

LA NOSTRA MOTXILLA

Tot docent porta a l’esquena una motxilla que es va omplint poc a poc amb el pas del temps, mitjançant les experiències i les vivències que un té. La motxilla comença omplir-se quan encara s’és un estudiant, i no em refereixo a un universitari, sinó a un estudiant més jove. Penso que la manera de fer dels mestres i professor que s’han tingut enregistren records que sempre estaran presents i que a la llarga es recuperaran. Després quan comences els estudis de magisteri i comences a conèixer diferents concepcions teòriques, recursos...t’atures a pensar en com vas rebre tu l’ensenyament quan anaves a l’escola?

A tot això cal afegir-li el moment de les pràctiques. En la meva opinió és un dels aspectes que més et marca. Et fixes molt en el tutor que tens i en la seva manera de fer. Intentes captar-ho tot des del primer moment. Retens aquelles concepcions i creences que consideres positives i deixes de banda aquelles que no t’agraden, però no sense demanar-te per què actua així? Et pares a pensar i reflexionar sobre les actuacions que realitza el teu model.

Crec que quan comences a fer feina, tot i tenir unes concepcions i creences pròpies, apliques el que has observat a les pràctiques, portes a terme molts patrons del teu tutor. Fa cinc anys que estic treballant con educadora infantil. Durant aquests cinc anys he fet d’educadora de suport i de tutora. El compartir aula amb una altra companya penso que ens enriqueix, ja que una aprèn de l’altra. Poc a poc amb el pas del temps vas personalitzant la manera de fer. És en aquest moment quan comences a  fer una tria dels recursos que tens, dels que funcionen i dels que no.

Penso que a una motxilla d’un docent hi ha d’haver un sense fi de varietat de recursos tant els que funcionen com els que no per tal de contrastar actuacions i saber quina és la més adequada utilitzar en cada moment.

Considero que les concepcions i creences dels mestres, es van formant i modificant al llarg de tota la vida docent amb les experiències viscudes. Per això crec que és molt important la formació continua del professorat per tal d’anar engreixant, reciclant i innovant aquesta motxilla que portem penjada i que dia a dia es vagi omplint més i més.

Penso que tot mestre hauria de posar en pràctica les següents qualitats:

- Conscienciar a l’ infant que és capaç de fer les coses per si mateix, és a dir, potenciar l’autonomia dels infants a l’aula. Sobretot a les edats primerenques és un dels aspectes que considero més importants.
- Escolta activa.
- Ser un bon observador.
- Oferir confiança, seguretat i calidesa a l’aula. Tenir sempre aquella mà que acompanya a l’ infant disponible.

En aquesta entrada he treballat la competència 2.2, ja que parlo sobre les meves pròpies creences i concepcions. Com vaig omplint la motxilla de la meva vida com a mestra.

REFLEXIÓ SOBRE LES JORNADES ESCOLARS

A la darrera classe abans de les vacances de Pasqua, ens vam organitzar en petits grups en funció de l’edat que tenen els infants on les companyes estan fent les pràctiques o bé estem treballant, per intercanviar i comparar impressions sobre la durada i distribució de la jornada escolar durant el matí.

En primer lloc m’agradaria comentar les diferències que hi ha entorn al temps que cada escola ofereix a l’arriba dels infants. Aquest oscil·la entre quinze minuts i una hora i mitja. Penso que en funció de la línia pedagògica que segueix cada centre, es prioritzen i valoren aspectes diferents com la vida familiar, el ritme de cada infant, els interessos i necessitats dels més petits... Al centre on treballo l’horari d’arribada és molt flexible, des de les 8’00 a les 9’30. Tot i això la porta no es tanca i sempre hi ha infants que arriben més tard. Per a nosaltres això no és cap entrebanc, al contrari pensem que cada família i cada infant és un món i que com a tal tenen ritmes i necessitats diferents i cal respectar-les. Les entrades solen ser esglaonades el que permet que l’educadora pugui fer una arribada individualitzada i sense preses a cada infant.

Després de l’arribada i durant tota la franja de temps que dura aquesta, en la majoria de centres els infants gaudeixen del joc lliure a l’aula. Aquí on treballo, tal i com he comentat tenim un horari ampli d’arribades i hi ha infants que arriben molt dematí. Per això, i després de consens amb el claustre d’educadores, es va decidir oferir activitats dins la mateixa aula i en petit grup com un racó més d’aquesta, al mateix temps que dóna el joc lliure.  Un cop tot els infants són a l’escola, recullen l’aula i es seuen en rotllana per fer el “bon dia”.  A diferència del altres centres, a l’escola on treballo realitzem aquesta activitat després del berenar i dels hàbits d’higiene i neteja personal. Tot i que durant aquesta activitat compartim objectius comuns: reconeixement de l’ infant, qui ha vingut a l’escola, qui és a casa... Al centre on treballo en lloc de parlar del que farem durant el matí, pretenem que els infants identifiquin allò que s’ha fet fins aquell moment identificant els moments més rellevants. Utilitzem fotografies on apareixen els diferents moments  i activitats que s’han donat durant el matí. Els infants identifiquen les que s’han donat durant el dia i les aferren de manera correlativa al planell del bon dia.

Totes les escoles disposen d’un espai al seu horari per les activitats programades i més dirigides, tals com: psicomotricitat, plàstica, descobertes i experimentacions, construccions... L’organització d’aquestes varia en funció de si està pensada per realitzar-la de manera individual, en petit grup o tots els infants alhora. A totes les escoles, es realitzen les activitats programades abans del moment del berenar.

El berenar també es un moment que apareix en tots els centres excepte una escoleta de Maó, que no berenen ja que sobre les 12 hores dinen.

Pel que fa a les rutines i activitats diàries com: berenar, canvi de bolquers i higiene personal... puc dir que tots els centres tenen en compte aquests moments tant importants en el desenvolupament del matí i que ajuden a l’ infant a adquirir confiança i seguretat amb l’espai que l’envolta i en si mateix, potenciant la seva autonomia en tot moment.

Un aspecte en comú en totes les escoles infantils és el pati. Tots els centres atorguen un temps de joc a l’exterior diàriament.

                      “El temps és important per a tothom: educadors/es, pares/famílies, infants i societat. Però en educació infantil cap moment és més important que un altre i donem un valor especial als moment quotidians”

                      Penny Ritscher, Gianfranco Staccioli. Viure l’escola. Temes d’infància

En aquesta entrada he treballat la competència 3.2, ja que aporto reflexions en quant a l’organització del centre on treballo i la distribució del temps en aquest i la competència 4.2 ja que considero que he identificat bones pràctiques que es porten a terme en altres escoles infantils i les he comparat amb les que portem a terme en el centre on treballo.